El Tribunal de Comptes manté la persecució per les despeses d’acció exterior amb el suport de l’advocacia de l’estat

El Tribunal de Comptes espanyol ha rebutjat de retardar la citació de la quarantena d’ex-alts càrrecs del govern per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Diversos investigats van recórrer-hi en contra i van demanar de suspendre-la al·legant indefensió. En una interlocutòria, el Tribunal de Comptes ho descarta i manté la vista dimarts i dimecres vinents. L’organisme els comunicarà l’import de les fiances que els reclama, que es preveu que ascendeixin a xifres milionàries. Alguns dels dirigents independentistes indultats pel govern de Pedro Sánchez hi estan encausats i, en paral·lel a la concessió de la mesura de gràcia, l’advocacia de l’estat s’ha mostrat en contra d’aquests recursos.

L’advocacia de l’estat, que depèn del Ministeri de Justícia espanyol, es va posicionar en línia amb la fiscalia i va negar que hi hagués hagut indefensió i va considerar els recursos “prematurs i infundats”. També ho diu la interlocutòria del Tribunal de Comptes, que considera que la tasca de la instructora “es va ajustar, en tot moment, als requisits i als fins” que estableix la llei que regula l’organisme.

Una vegada la sala d’enjudiciament del Tribunal de Comptes hagi comunicat l’import que reclama a cadascú, les defenses de cada investigat podran fer al·legacions, de manera que la quantitat reclamada pot variar després de la compareixença.

Si els investigats no abonessin les fiances en el termini fixat, es procediria a embargar-ne els béns. Aquests imports s’hauran de ratificar més endavant, quan es faci el judici per aquesta causa. Hi estan citats els ex-presidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’ex-vice-president Oriol Junqueras, diversos ex-consellers de Presidència, Economia i Exteriors, entre els quals Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva, i fins a una quarantena d’ex-alts càrrecs del govern.

La defensa de Junqueras i Romeva argumentava vulneració de drets perquè, entre altres raons, no els han donat prou temps per a analitzar una documentació extensa que pot implicar que se’ls exigeixi el pagament de “quantitats milionàries”. Reclamaven que s’ampliés el termini per a fer al·legacions i se suspengués la citació de dimarts.

En el cas del recurs de Mas, també denunciava que el termini i les condicions en què els van remetre la documentació, “l’ingent volum de les actuacions remeses i la inexistència d’una delimitació efectiva i precisa dels expedients” feia que fos “impossible” d’examinar-ho amb garanties. El motiu al·legat, en aquest cas per Mas-Colell, per a justificar la indefensió és que l’informe de fiscalització “no permetia identificar les despeses concretes que se’ls pretenia atribuir”.